Singadeuredeu
Llengües parlades a lloms de cavalls
Anthologica Universe Atlas / Universes / Taura / Singadeuredeu

El singadeuredeu és una llengua extinta, reconstruïda per la lingüística comparada i que hom creu que fou l'origen de les llengües singadeuredees gràcies a les semblances entre el síngade, el toeli, el ferdol, el roble, l'enoli i el siganyà, així com l'aucadi, una llengua força arcaica, única representant de la seva branca.
    L'origen del singadeuredeu es data vora al 5000 ACM a la riba septentrional de la mar Tàrmassa, terra poblada pels síngades, un dels pobles nòmades de l'Eurede prehistòrica, el qual muntava a cavall i vivia en cabanes fetes de la pell d'aquests animals. Cap al 2300 ACM, certs canvis climàtics facilitaren l'aparició de noves malalties i plagues a la regió, cosa que empenyé els síngades a moure's a terres més llunyanes. Iniciaren així la seva expansió per bona part de l'Eurede oriental i central i, fins i tot, creuaren la mar fins a Aucàdia i Cassàrdia. Vora el 2000 ACM ja es troben mostres clares d'una diferenciació notable entre el singadeuredeu parlat a l'altra banda de la mar del parlat a Eurede; els experts creuen que aquesta fou una de les primeres, sinó la primera, gran separació de les llengües singadeuredees, la qual donà lloc a la branca draçània.

Subfamilies

Llengües draçànies

Dictionaries