Megadelani
Les llengües del Llenç Blau
Anthologica Universe Atlas / Universes / Taura / Megadelani

L'adjectiu megadelani fa referència a la mar megadelània o Megadelanya. Des del punt de vista lingüístic megadelànies són les llengües que formen part de la macrofamília megadelània, discutida a continuació.
    Les dates es donen segons el Còmput Megadelànic (en heŀleu, Prendre Megadelànid). Les dates que tenen lloc en algun moment d'ençà de l'any 1 d'aquest còmput es marquen com a 'CM' "Còmput Megadelànic", i les que tingueren lloc abans del mateix, 'ACM' "Abans del Còmput Megadelànic". Si un any apareix només amb nombres es considera que és 'CM'.

La macrofamília megadelània, estesa des del nord de la Rodis fins als Aus tot travessant les illes Heŀlèsides, mostra no només mots i arrels comuns sinó també estructures sintàctiques i elements morfològics compartits. Si se’n prova definitivament la validesa, això podria constituir l’evidència lingüística de les migracions mineves, de les quals se’n fan ressò la mitologia perana, els autors clàssics i l’arqueologia.
    La macrofamília reuneix dues famílies de llengües: les llengües megadelàniques i les llengües sàtiques.
    ● La família megadelànica agrupa una sèrie de llengües parlades a la mar Megadelanya. Són repartides en quatre subfamílies:
          ● La subfamília heŀlesànica reuneix les llengües directament derivades del sate. Les formes testimoniades més antigues foren dialectes o parlars estretament relacionats amb el sate que incorporaren molts elements d'altres llengües megadelànies gràcies a les Migracions Temarències. Aqueixes llengües foren el festenc, l'ostravi, el frigòlic, l'ambrusc i el sargònic, totes elles parlades a l'arxipèlag heŀlèsic i agrupades sota la denominació moderna de perà arcaic. El festenc acabà esdevenint una llengua literària durant la civilització dels Palaus Blancs, influenciant i finalment absorbint les seves llengües germanes. D'aleshores ençà una nova llengua anà formant-se, el perà antic, avantpassat comú del tassalot, que evolucionà vers el modern tassaleu, i el perà mitjà, el dialecte precedent de l'heŀlesà o heŀleu.
          ● La subfamília enòlica fou parlada a Enòlia, i agrupa l'elamni, el zaute i el drusne. El drusne evolucionà vers el ruscà antic, que donà lloc al ruscà i el rosc, mentre que el rose prové directament del drusne i té una influència notable de les llengües ausenques, especialment pel que fa a l'aport de lèxic i a certes formes sintàctiques. L'elamni i el zaute es van extingir sense solució de continuïtat.
          ● La subfamília música agrupa el musi i el tiqueri. El musi és l'ancestre del modern azaret, mentre que el tiqueri s'extingí.
          ● La subfamília cernupina reuneix el núric i el capèric, dues llengües o diasistemes parlats en l'Antiguitat a la Megadelanya occidental. El capèric s'extingí sota la pressió del sardè i la llengua franca megadelànica, mentre que el núric anà desapareixent progressivament fins que fou salvat de l'extinció gràcies a una revitalització engegada per comunitats monàstiques que s'assentaren en la regió durant l'Edat Fosca, les quals ajudaren a aportar força elements sardanyesos a la llengua, que esdevingué l'actual xardà (en heŀlesà, syardà).
    ● La família sàtica reuneix les llengües o dialectes escrits en sate 1 i sate 2, dos sistemes d'escriptura emparentats usats per la civilització sàtica i trobats en excavacions arqueològiques arreu de l'Heŀlesanya i la Megadelanya oriental. Aquests parlars són el satecaledi, el satezarès, el garameta, el tamari, l'amberès, el saraghe i l'hiboreta.

megadelanies_zpse1e9403e.png~original
L’actual proposta classificatòria de les llengües megadelànies.

Subfamilies

Megadelànic La família de llengües megadelàniques reuneix bona part dels idiomes parlats a les ribes de la mar Megadelanya.
Sàtic La família de llengües sàtiques agrupa els parlars emparentats genèticament entre si que es parlaren a l'Heŀlesanya i usaren el sateu 1 com a sistema d'escriptura.

Dictionaries