Bèrnic
La llengua dels malberans del nord
Anthologica Universe Atlas / Universes / Taura / Bèrnic

Les llengües bèrniques deriven d’una mateixa protollengua, el bèrnic, que pren el nom de Bernsuno, l’heroi semidiví fundador dels pobles bersonencs.
    Els malberans del nord parlaven la seva variant de la llengua malberana. Inicialment assentats als Aus, en els segles següents s’expandiren vers el nord, ocupant la plana de Bernesònia i més enllà, ocupant la freda terra d’Escània. També emigraren vers l’est, ocupant la Gran Boscúria i les Muntanyes de Ferro, i també davallant per les ribes del Dumbres (Dumutherion) fins a les terres del síngades. El més a l’est que arribaren fou la Labernea Menor, però la seva petjada hi fou dèbil.

Les llengües bèrniques es divideixen entres grans grups: el fèrnic, el bernèsic i el sàxic. El fèrnic agrupa les llengües parlades a Escània, el tret definitori més vistós és el canvi de b en f típic d’aquests parlars. El firn és el diasistema parlat a Escània, mentre que el fornó fou parlat al litoral de la Labernea Menor i les costes que hi ha just al nord de la Gran Boscúria, però ara ja és extingit, deixant a les llengües aŀlomarelianes.
    El bernèsic reuneix les llengües parlades al centre nord d’Eurede, de la mar Morta als Aus. Es divideix en berne, parlat a la gran plana bernesònica, i en bernesó, conjunt de dialectes de la Gran Boscúria i les Muntanyes de Ferro. Aquests dialectes tenen l’origen en les diverses formes de bernèsic parlat per les antigues tribus bèrniques; d’entre aquestes hi hagué els guimbards, que emigraren vers el sud fins a les Muntanyes de Ferro per a després passar a l’altra riba del Dumbres i establir-se a l’Alberanya. Allà, però, foren pressionats per altres pobles bèrnics i estrangers i, finalment, es decidiren a creuar la mar cercant noves terres. Això ho varen fer acompanyats per grups de Nans que marxaven d’Eurede vers el sud —una rara combinació—, i així totes dues comunitats aterraren a Heŀlea. El guimbard fou parlat al nord de Maurença i acabà extingint-se no sense deixar un bon grapat de mots a l’heŀleu.
    El sàxic o saxobèrnic són les llengües bèrniques meridionals, parlades al sud-est dels Aus amb l’única excepció del lansès. El saissaghís reuneix la major part de dialectes meridionals i és parlat al llarg i ample del riu Dumbres. El saissac antic és una forma arcaica de saissaghís portada per emigrants al nord-oest dels Aus. Allà, a la vall del riu Sèneva, hi evolucionà i acabà donant lloc al saissac modern, més conegut com a lansès. El goaló deriva també del saissac antic, però es diferencia prou del lansès gràcies a una influència única de les llengües megadelànies, sardèniques i favústies. Finalment, el fernond antic fou l’altra llengua bèrnica que salpà d’Eurede i arribà a l’Heŀlesanya. Inicialment establerts als Aus orientals, els fernonds antics davallaren fins a la mar, i s’establiren a les maresmes i aiguamolls del Dòr donant nom a la seva nova terra, la Fernondia. Varen esdevenir ràpidament molt bons mariners, dedicant-se a la pesca i, sobretot, a la pirateria; les seves fetes els dugueren a les illes dellà Llàuria, i s’establiren en moltes illes del Mineu, a les Armassagues i a la costa nord d’Amarodi.

Filiació genètica de les llengües bèrniques


El fernond és una llengua del grup sàxic o saxobèrnic, és a dir, una de les llengües sud-bèrniques, que són les parlades als Aus i les contrades dels voltants, com Lansa o la vall del Dor. El sàxic és constituït per dos grans grups: el saissaguès i el fernòndic. El fernòndic agrupa tres llengües: el fernond, el flamne i l’orledà, de les quals, el fernond i el flamne deriven del fernond antic, mentre que l’orledà es mostra com una llengua de transició amb trets heretats del fernond antic i amb influències de l’alt-saissaguès.

BÈRNIC

● Fèrnic o fènnic (Hiperbòria)
    ● Firn Fyrne (Iscània)
    ● Fornó antic Fœrne (Labernea Menor)
          ● Fornó mitjà †

● Bernèsic o hannebèrnic "centrobèrnic" (Eurede del centre-nord)
    ● Berne (Bernerde)
    ● Bernesó antic (Gran Boscúria)
          ● Bernesó modern (Muntanyes de Ferro)
          ● Guimbard † (Muntanyes de Ferro, Alberanya i Guimbardia)

● Sàxic o saxebèrnic "sud-bèrnic"
    ● Saissaghís Saissach (terres del Dumbres)
          ● Alt saissaghís Affernsaissach (capçaleres del Dumbres i alt Dumbres)
          ● Baix saissaghís Bosernsaissach (Dumbres mitjà i baix)
    ● Saissac antic (terres del Sèneva i alt Noir)
              ● Saissac modern o lansès Lansaìs (Lansa)
              ● Goaló Gwaló (Goaldat)
    ● Fernond antic (nord de la mar Torcèlida)
          ● Fernond Ferneu (Fernondia)
          ● Flamne Flamn (Flamnes)
          ● Orledà Öldeu (Olda)

† Llengua extinta. Entre parèntesi les contrades o regions on es parla(va) la llengua.

Languages

Fernond El fernond és una llengua bèrnica de la branca sàxica o saxobèrnica. Juntament amb el flamne i l'orledà, el fernond constitueix la branca fernòndica de llengües bèrniques.
Guimbard El guimbard fou la llengua dels guimbards, un poble euredeu continental que arribà a l'Heŀlesanya durant l'Edat Fosca, assentant-se en la terra que acabà anomenant-se Guimbardia.

Dictionaries