Unitats de mesura
Totes les mides hagudes i per haver
Anthologica Universe Atlas / Universes / Taura / Cultura / Unitats de mesura

temps_zpsnx2maqab.png~original

En aquesta secció es tracten els pesos i mesures usats arreu de la Bredezhanya antigament i avui.

Unitats de mesura antigues


Recull sistemes de mesura d'antics pobles euremegadelanis.

Longitud i distància


Les antigues unitats de longitud heŀlesànides, d'origen sateperà, sorgeixen del peu (303'636 mm o 30'36 cm), la unitat base de l'antic sistema de longituds i distàncies. Els divisors i múltiples sateperans s’infereixen de la successió de Fibonacci (1, 1, 2, 3, 5, 8, 16…): així doncs, els divisors són ½, 1/3, 1/5, 1/8, 1/16, i els múltiples són x2, x3, x5, x8, x16.

Divisors del peu
½ peu (pam) = 151’818 mm o 15’18 cm
1/3 de peu (palma o palmell) = 101’212 mm o 10’12 cm
1/5 de peu (dit) = 60’7272 mm o 6’07 cm
1/8 de peu (polzada) = 37’9545 mm o 3’8 cm
1/16 de peu (ungla) = 18’97725 mm o 1’9 cm

Múltiples del peu
x2 peus (colze) = 607’272 mm o 60’73 cm
x3 peus (passa) = 910’908 mm, 91’09 cm o 0’91 m
½ cana (vara) = 759’09 mm o 75’91 cm
x5 peus (cana) = 1518’18 mm, 151’82 cm o 1’52 m
x8 peus o x4 colzes (alça) = 2429’088 mm, 242’91 cm, 2’43 m
x16 peus o x8 colzes (colzada) = 4858’176 mm, 485’82 cm o 4’86 m
x10 passes (passada) = 910’9 cm o 9’11 m
x500 passes (estadi) = 45.545 cm o 455’45 m o 0’46 km
x1.000 passes o x2 estadis (milla) = 910’9 m o 0’91 km
x5 milles (llegua) = 4.554’5 m o 4’55 km
x10 llegües (llegua gran) = 45.545 m o 45’5 km

NOM
SÍMBOL
GÈNERE
DEFINICIÓ, USOS I ETIMOLOGIA
harni
he
m
L'ungla equival a 1/16 de peu (18’97725 mm o 1’9 cm) segons la tradició sateperana.
tempe
tp
f
La polzada fa, segons la tradició sateperana, 1/8 de peu (37’9545 mm o 3’8 cm). El nom prové del perà tigampe, femení de tigampi "polze".
ghèz
g
m
El dit equival a 1/5 de peu (60’7272 mm o 6’07 cm). El nom prové del perà getsu "dit", del sate khar–it "dit, tacte". El plural de ghèz és ghèus.
paŀle
pl
f
la palma o palmell fa 1/3 de peu (101’212 mm o 10’12 cm). Del perà nbarabolu, del sate par–ad "mà, pam".
pad
pd
m
El pam equival a mig peu (151’818 mm o 15’18 cm). El nom ve del perà pādu "peu", del sate par–ad "mà, pam".
madà
md
m
El peu mesura 303’636 mm o 30’36 cm, i és la base de tot el sistema de mesura sateperà. La variant sardena, el madà ghisomant "peu imperial", fa 46’8 cm. El nom prové del perà matanu "peu", de matan "sola, planta del peu o del calçat, base, pedestal", del sate mat–an "planta, base", de mat "resistir, durar, persistir".
quetne
qt
m
El colze fa dos peus (607’272 mm o 60’73 cm). El nom ve del sate ke-wu-te-na "colze" (tant la part del braç com la unitat de mesura), de kūt–an "colze".
ganaf
gf
m
La vara equival a mitja cana o cinc pams (759’09 mm o 75’91 cm). És l’aproximació perana a la vara de Targas, de 3 peus (91’08 cm), d’origen davari (qanaf "vara, bastó llarg").
turse
ts
f
La passa sateperana fa tres peus (91’09 cm o 0’91 m), però la passa de Targas en fa 3’5, és a dir, tres peus i un pam (1062’726 mm o 106’27 cm). La passa sardena mesura 96’25 cm. El nom és el mot heŀlesà per a “passa”, derivat postverbal de tursar "passar". És l’origen de l’actual tilar "metre", base de la mesura de longitud oficial arreu de Taura.
parmadà
pm
m
La cana sateperana mesura cinc peus (151’82 cm o 1’52 m). De canes n’hi hagué diverses durant l’Edat Vella, essent les més comunes la cana de Labirença (155’5 cm o 1’56 m) i la marinera, de sis peus imperials (280’8 cm o 2’8 m). El nom ve del perà partnamatanas "cinc peus".
malce
ml
f
L'alça mesura vuit peus o, el que és el mateix, quatre colzes (242’91 cm o 2’43 m). S’anomena així perquè era usada per a mesurar alçades, especialment les de les construccions
quetnatze
qz
f
La colzada equival a setze peus o vuit colzes (485’82 cm o 4’86 m).
itanedi
it
m
L'estadi, una de les mesures de longitud més antigues, d’origen sàtic, equival a 500 passes (45.545 cm, 455’45 m o 0’46 km).
màrie
m
f
La milla, definida com a "mil passes" o "dos estadis" (91.090 cm, 910’9 m o 0’91 km). El nom deriva de mar "mil".
sagol
sl
m
La llegua, equivalent a cinc milles (4.554’5 m o 4’55 km) i considerada la distància que "un cavall sa i fort pot fer galopant per bons camins abans d’extenuar-se". El nom prové del perà mitjà saktgadli, del perà arcaic sakad o sakar– "ràpid" + tigaduli "cavall".
marsagol
mg
f
La llegua gran, equivalent a 10 llegües (45.545 m o 45’5 km), definida com "una jornada de viatge a cavall lent per bons camins".


Notes
Es desconeix l’origen del pad, però podria tenir el seu origen ja en el temps dels sates; es creu que el pam perà devia mesurar, si fa no fa, el mateix que l’actual. A Mides i Regles Imperials és mencionat breument, dient-ne “molt usat, comú arreu de la Megadelanya […], amb poc marge d’error en la variació de la mesura”.

Mides lliures
El dag ("forc"; m; pl. dags) és, com el forc o l’eixem, la distància del cap del dit gros al de l’índex formant, ambdós dits, un angle el més recte possible.

Temps


L’ús del número 60 i els seus divisors i múltiples en el càlcul del temps es deu als antics cassardis. La divisió de l’any en 360 dies, segons el calendari lunisolar, emprat pels cassardis, també donà lloc a la divisió del cercle en 360 graus i, la del dia, en 6 grans períodes, cadascun dels quals comprenia 60 períodes menors (6 x 60 = 360).
    Més endavant el sistema es va fer un pèl més complex per la necessitat de disposar de períodes més curts que fessin més manejable la divisió del temps aplicada a les tasques domèstiques. Així doncs els astrònoms cassardis, inspirant-se en el cercle de 360°, van dividir el dia en 36 períodes iguals. Així va néixer el dia de 36 hores, en la que cada hora té una durada de 40 minuts o 2.400 segons.

Periacuteodesdeldiamidi_zps855d55cc.png~
Algunes divisions del dia: antiga cassàrdia (groc i taronja), cicle bredezhanyès
o perano-sardè (blau), divisió terrana (magenta), i cicle èlnid (verd).


Un dia té 86.400 segons. Si es divideix en 360 parts (en la imatge de dalt, petites divisions de l’anella exterior) això significa que cadascuna de les parts dura 240 segons (4 minuts). Per tant, cadascun dels períodes majors de l’antiga divisió cassàrdia duraven 14.400 segons (240 minuts o 4 hores); el cicle solar, a més, el dividien en dues grans meitats i tenia com a eix la sortida (inici del dia) i la posta (acabament del dia) del sol. El calendari bredezhanyès, vigent actualment arreu, usa la divisió perano-sardena del cicle solar: dies de 36 oncis (que podem traduir per “hores”, tot i que cada onç dura 40 minuts), i amb dos eixos: ‘sortida – posta’ i ‘migdia – mitjanit’. Els elns, en canvi, feien com els antics cassardis: dividien el dia en sis períodes, però amb un eix central ‘migdia – mitjanit’.

Altres unitats de temps antigues


mmm

NOM
SÍMBOL
GÈNERE
DEFINICIÓ I DURADA
syac
*
m
També anomenat syasc. Representa un moment molt breu, equivalent si fa no fa a un segon. El nom és l’onomatopeia de l’espetec produït en fer lliscar el polze amb un altre dit de la mateixa mà.
massald
ms
m
Poc més de 3 minuts, que és la dotzena part d’un onci (40 minuts). El nom significa literalment “moment”.
lansís
ls
m
L’interval de temps transcorregut entre beure un got de te verd i les ganes de fer pipí que se’n deriven. La unitat i el seu nom vénen de l’èlnid lanssis, literalment “pipí de te”, de lanf “te” + sis “pipí”. Equival a 26 minuts. La forma plural és lansius.
onci
o
m
L’hora dels pobles euremegadelanis, resultat de dividir el dia en 36 parts iguals. 1 onci equival a 40 minuts.
sàgie
sg
f
Dos oncis (80 min), en les antigues acadèmies la durada de les classes ordinàries; encara avui s’usa en les universitats. El nom ve de l’heŀleu ancià sàgea o sagede “lectura, lliçó”.
vès
vs
m
Una de les principals divisions del dia de 24 hores, resultat d’agrupar les 36 hores euremegadelànies en dotze parts iguals; 1 vès equival, per tant, a 3 oncis (120 minuts). El nom prové del perà uers– “separar, dividir”.
brenzare
bz
f
Quinze dies, la meitat d’un mes euremegadelani. El nom és l’ordinal femení del número quinze, així que literalment significa “quinzena”.
tive
tp
f
El temps transcorregut entre una lluna plena i la següent. No és equivalent a un mes euremegadelani (30 dies), ja que és una unitat lliure. El nom ve de tiue, del per. arc. tepde “cara, rostre”, del sate ti-pu-da “cara, rostre, facial”.
sartardarne
st
f
Quaranta dies, unitat de temps sagrada usada en actes religiosos i medicina, ja que és considerat el temps apte que s’ha de deixar entre certes festivitats religioses. El nom és la forma coŀlectiva de sartard “quaranta”.
jan
*
m
Un any o 365 dies.
senze
sz
m
Període de cinc anys (lustre). Del sardè sinzes, del madinès simzat “cinc”.
masor
*
f
12 anys, el que les creences populars deien que era la vida típica dels gats, d’aquí el nom, que en última instància ve del sate ma-su-ru “gat”.
xxx
xx
m
mmm


Unitats de mesura actuals


Les unitats de mesura actuals a la Bredezhanya i arreu de Taura depenen del Sistema Internacional de Mesures (en heŀleu, Mistarmi Samandacnarn na Gatmes).

Definicions de les unitats


A continuació és dóna una explicació més detallada de cada magnitud física i la seva unitat corresponent. Entre parèntesi es mostra el gènere del nom de la unitat, la forma en plural de tal nom i el símbol que la representa.

El tilar (m; pl. tilars; símbol: t) és la mesura bàsica de longitud. El nom prové del perà tilaras "grau; unitat de mesura", del sate tīr–ar "unitat de mesura, metre".
    1 tilar equival, si fa no fa, a 1 metre, ja que 1 t = 96’25 cm, que és la mida exacta de l’antiga passa sardena, basada en la passa perana, de 93’1 cm. Del tilar en deriven unitats menors (divisors) i majors (multiplicadors) en una base decimal.

El seis (m; pl. seis; símbol: s) és la unitat bàsica de temps. El nom prové del perà saski "segon, instant".
    En essència 1 seis equival a 1 segon; aleshores, com que 40 seis equivalen a 1 missar i 40 missars equivalen a 1 onç, podem dir que 1 onç = 40 minuts, o 120 missars = 3 hores. El dia es divideix en 36 oncis.

La fou (f; pl. fous; símbol: f) és la unitat bàsica de temperatura termodinàmica. El nom prové de l’hel. ant. fou "caliu", del perà fa(g)usu, del per. arc. fa(g)us– "caliu", del sate phag–us "(es)calfar".
    És definida amb una escala centígrada que assigna al 0 la temperatura mitjana atmosfèrica a nivell del mar als pols terrestres (0 f = 0°C) i, al 100, la mitjana de la temperatura atmosfèrica sobre l’equador (-75°C) i els pols (-45°C) a la tropopausa (100 f = 60°C).
    En l’àmbit científic, però, també s’usen els ‘graus de laboratori’ (fou trigitiarant; símbol: ft), la variant en què els punts 0 i 100 són definits segons el triple punt de l’aigua (0 ft = 0°C) i el punt crític de la mateixa (100 ft = 374°C).

El toró (m; pl. torons; símbol: tr) és la unitat bàsica de massa. El nom prové del perà toronu "pes amb un forat per a lligar-hi un cordill", del sate tōr–un "pes de teler, contrapès".

El flare (m; pl. flares; símbol: fl) és la unitat bàsica d’intensitat lluminosa.

El talabre (m; pl. talabres; símbol: tb) és la unitat bàsica de pressió i tensió.

El hàrstem (m; pl. hàrstems; símbol: h) és la unitat bàsica de força.

El raló (m; pl. ralons; símbol: rl) és la unitat bàsica d’energia, quantitat de calor i treball.

L'estom (m; pl. estoms; símbol: et) és la unitat bàsica de quantitat d’energia convertida, usada o dissipada en un seis.

La calcine (f; pl. calcines; símbol: ca) és la unitat bàsica de capacitat tèrmica o capacitat calorífica.

La pire (f; pl. pires; símbol: p) és la unitat bàsica d’energia consumida per un aparell amb una potència de 1.000 estoms en 1 onç.

El quont (m; pl. quonts; símbol: qn) és la unitat bàsica de quantitat de matèria moŀlecular.

L'àŀler (m; pl. àŀlers; símbol: al) és la unitat bàsica de potencial elèctric o força electromotriu.

L'elm (m; pl. elms; símbols: el) és la unitat bàsica de corrent elèctric.

El roure (m; pl. roures; símbol: ro) és la unitat bàsica d’activitat radioactiva.

La langa (f; pl. langas; símbol: lg) és la unitat bàsica d’activitat catalítica. El nom prové del per. arc. lang– "fluix, feble", del sate rāg "afluixar, alliberar, deixar anar; separar".